M’hi he trobat en dues ocasions: dos joves que s’han sentit apartats o discriminats per part de la família, i que han entès que deuen ser bastards. En ambdós casos, algun membre de la família els ho va fer notar amb comentaris però mai ningú no els ho ha dit clarament.
LA FONT DE GRECCIO
dijous, 25 d’abril del 2024
Fills bastards
M’hi he trobat en dues ocasions: dos joves que s’han sentit apartats o discriminats per part de la família, i que han entès que deuen ser bastards. En ambdós casos, algun membre de la família els ho va fer notar amb comentaris però mai ningú no els ho ha dit clarament.
diumenge, 21 d’abril del 2024
Una cabra amb el meu nom
Dimarts Sant vaig veure vàries trucades d'un monjo que em volia comunicar que "la meva cabra" era al monestir, i que anés a veure-la. Jo no entenia res. Resulta que, al final de la Missa Crismal, la parròquia encarregada d'animar-la aquest any va decidir regalar una alba a cada prevere de l'arxidiòcesi. Cada família d'aquella parròquia tenia assignada un prevere de la diòcesi (al qual molt probablement no coneixia). I algunes famílies van decidir afegir-hi un regal més especial: una gallina, o gall dindi, alguna cabra i fins una vaca! I vaig ser dels afortunats.
Els del cor van estar contentíssims, i avui l'han matat (és ben bé que són rurals, jo seria incapaç!) i se l'han menjat. M'ha agradat molt l'ambient que hi havia al cobert de les vaques, on han cuinat, posat música i compartit el dia sencer.
divendres, 19 d’abril del 2024
Sentit vs. felicitat
Segurament contraposar sentit versus felicitat, com faig en el títol de l’entrada, no és prou adequat. Però m’ha fet reflexionar sobre la relació entre ambdós conceptes el fragment del poema “Menorà”, de David Jou:
“La llum del sentit! Més altaque el sentiment de la felicitat:et guiarà quan la felicitat es pongui,t’acompanyarà quan la felicitat torni a brillar,et sostindrà quan tot s’enfonsi”.
dimarts, 16 d’abril del 2024
Moments de Cel
Aquests dies estic a Kampala per la renovació del visat i altres gestions. Per a la renovació em demanen força documents, i previsiblement serà per tres anys més. És un permís de treball que donen com a missioner i cooperant.
Ahir vaig visitar la Catedral de Kampala per primera vegada. És una zona amb força silenci, i dins hi havia una claror tènue i persones pregant individualment. Amb els auriculars vaig escoltar repetidament aquest motet marià de Pau Casals, que se’m fa més especial perquè soc un dels escolans que hi canten:
I sí, van ser moments de Cel. De consciència del moment que estic vivint, i d’oferir els projectes que porto al cor. Sento que estic en mans de Déu. I per això, malgrat les incerteses, visc amb confiança. Però també amb humilitat, perquè tinc clar que tot tot tot està a les seves mans. Amb una traça infinita, Ell va dibuixant el camí que cal seguir.
dissabte, 13 d’abril del 2024
El valor d’un testimoni
És molt probable que ja hàgiu vist aquest vídeo, però em sembla que val la pena fer-ne difusió. Es tracta d’una entrevista a Francesc Torralba a partir de l’experiència de perdre un fill de manera sobtada aquest estiu passat.
Francesc Torralba sempre és interessant de llegir o d’escoltar, però en aquest cas el valor testimonial del que explica és altíssim. I penso que ens fa bé a tots, perquè aporta elements de reflexió a partir de la seva experiència.
dimecres, 10 d’abril del 2024
En els 40 anys de TVMalgrat
M’arriben dues fotos d’un acte a Malgrat en commemoració dels 40 anys de TVMalgrat. I en veure-hi la meva imatge, lògicament em venen al cap els records del temps que hi vaig presentar les notícies (ara fa uns trenta anys). Hi havia un ambient bonic: en “Pinu” Vergés als esports, l’Emili Hugas a la part tècnica, la Núria Martín i jo presentant, i en Jordi Medina amb visites freqüents als estudis.