dijous, 26 de març del 2015

Expressions religioses


La darrera reflexió que volia compartir després del viatge a la Xina és a partir de les expressions religioses que vam veure.

Ja sabem que a la Xina hi ha molta gent que no és religiosa, però no tot és així. Allà, vam poder visitar un temple budista i un temple taoista. Ambdós amb molta gent pregant i fent ofrenes d’encens i altres productes.

Encara que les formes fossin una mica diferents a les nostres, en el fons eren persones que pregaven davant d’estàtues, s’agenollaven, estaven amb una actitud de respecte pel fet de ser un lloc sagrat per a ells...

I això ens va fer reflexionar a tots plegats. Algunes idees que em venien al cap:

- Certament l’ésser humà és un “homo religiosus”, que es formula les mateixes preguntes fonamentals que s’ha fet sempre sobre el sentit de la vida, sobre d’on venim i on anem, sobre com viure i ser feliç. I a través de la religió, vehicula tot aquest devessall d’inquietuds de la millor manera que sap.
- El risc de la idolatria quan es prega davant d’estàtues, si s’oblida que tan sols són finestres obertes al Misteri.
- La necessitat de donatius a les institucions religioses (evidentment, crec que sovint estan més que justificats, però tots sabem que al llarg de la història també hi han hagut ambigüitats sobre el tema). En els dos temples que vam visitar s’havia de pagar entrada.
- Figures de Budes somrients, en contrast amb els nostres crucifixos
- El respecte de les persones cap a espais sagrats, i la necessitat del silenci com una via per interioritzar.

El coneixement de l’altre ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos, i ens pot esperonar a tenir una mirada diferent sobre la nostra realitat.

diumenge, 22 de març del 2015

El menjar a la Xina

D'una manera o altra, el tema del menjar va ser present durant els dies del viatge a la Xina. En una ocasió, perquè vaig haver d'anar dues vegades seguides al lavabo (i amb urgència) quan, acabats de dinar, vam passejar per un carreró amb menjars poc habituals per nosaltres: escorpins, serps, aranyes, llangardaixos oberts per la meitat (fregidets i enganxats a un pal) etc... He estat benèvol amb la foto que he triat, no fos cas que a algú també li agafés mal de panxa.

El concepte de l'alimentació allà era diferent al que estem acostumats: una taula rodona on tots els comensals es veuen les cares i així es fomenta el diàleg. Aquesta taula, amb un cercle de vidre giratori al mig que conté tots els plats per compartir entre els qui seuen a taula. I amb l'arròs fent les funcions del nostre pa. A més, amb els bastonets ("palillos") en lloc de coberts. Amb els seus bastonets inofensius, com deuen veure ells la nostra forquilla i els nostres ganivets "assassins"? És un altre concepte de coberts.

I ja em perdonareu per l'associació d'idees... però també em va sorprendre molt que donessin el menjar a les serps tot i haver-hi visitants al zoo. Això significa que hi havia ratolinets intentant escapolir-se de les serps davant de tothom. Vaig marxar. Algú ha dit que simplement mostren allò que passa a la realitat: serps que mengen ratolins. Sí, és cert, però què voleu que us hi digui... Bé, això en el cas que hi hagi d'haver animals en segons quines condicions de captivitat...

Ens movem en cultures diferents. I els conills que a alguns els agraden tant al nostre país (a mi no) a altres (britànics, per exemple) se'ls fa molt estrany perquè els tenen per animals de companyia.

Tot plegat em va fer pensar en què és bo que mengem i què no, si hi ha animals o productes més adients o menys, i en funció de què. I també vaig pensar en fins a quin punt som purs animals (com aquelles serps) o bé l'element cultural ha de tenir alguna cosa a dir en tot això... Són més preguntes que respostes. Però les comparteixo aquí, perquè el sol fet de pensar-hi penso que ja val la pena.


dijous, 19 de març del 2015

Aprendre xinès

Sabent que havia d'anar a la Xina, em van enviar aquest vídeo que presento a continuació. És una noia que explica la possible lògica d'alguns caràcters xinesos.
La veritat és que, per nosaltres occidentals, la llengua xinesa té l'aparença d'una cosa complicadíssima (i em resisteixo a pensar que no ho deu ser tant!). Però també pot ser que, en bona part, la veiem difícil perquè és una altra manera de concebre el llenguatge.
Nosaltres podríem arribar a pensar que és lògic que una "poma" es digui "poma", i no d'una altra manera. Però el llenguatge també pot ser concebut d'una altra manera. I els signes amb què escrivim poden descriure allò que signifiquen d'una altra manera. Aquest vídeo em sembla genial en aquest sentit.
Sé que, pels que no sabeu anglès, és un repte entendre un vídeo en anglès que t'explica com entendre el xinès! :) Però bé, tot i això, potser mirant-lo n'enteneu coses.

(Ei! Acabo de veure que, en el vídeo, podeu demanar subtítols en català! Ara ja no teniu excusa)

diumenge, 15 de març del 2015

Fumar i altres costums


Aquests dies a la Xina hem vist molta i molta gent fumar. A més, en llocs impensables: el cuiner d'un restaurant, un senyor mentre anava amb bicicleta, un home pel passadís de l'hotel que estava encatifat per tot arreu. Algú em va fer notar que era un perill que un home fumés pel passadís i que l'anava a renyar. Li vaig dir:
- Primer pregunta a la recepció de l'hotel si està prohibit, perquè no ho sé... hem vist molta gent fumant a tot arreu.
I efectivament, a la recepció van dir que estava permès.

Però si hi rumiem una mica, anys enrere al nostre país es fumava a tot arreu, i no hi havia la consciència que hi ha ara sobre el tema. Actualment, és difícil veure persones fumar a la televisió, o en molts altres llocs on abans era habitual. Potser hi han fet les lleis (vaja, segur), però el cas és que aquest costum ha canviat.

I voltant pel món t'adones que a cada lloc hi ha comportaments diferents. I que, allò que al teu país pot estar mal vist, en un altre indret pot ser vist com a normal. En un concert allà Xina, es va asseure al meu costat un nen xinès que es va tirar tres pets durant la primera part. A més, estava com donant-me l'esquena, i per tant dirigint bé el projectil! (per sort, eren dels que només fan soroll!). N'estic segur que no ho va fer amb cap intenció de projectar-los cap a mi, i veient l'escena (també hi havia el seu pare), vaig entendre que ho feia com la cosa més normal del món.

També ens van avisar que no ens estranyéssim si vèiem gent escopir pel carrer, perquè era més freqüent que a casa nostra. I era cert.

A veure: els exemples que he dit no deixen especialment ben parats els xinesos. Però en canvi, ells fan servir un munt de motos elèctriques. I aquí, pel que sigui, no en veus. O una altra cosa: el silenci escrupulós que tenien molts nens (no tots) als concerts em costa més d'imaginar al nostre país.

En altres casos, es fa difícil decidir quin costum és correcte i quin no. En algunes ocasions, senzillament són maneres diferents de fer les coses. I en qualsevol cas, el fet de veure costums diferents als nostres, et provoca la reflexió sobre per què els fem o per què no. I això sol ja val la pena.

dijous, 12 de març del 2015

Iguals o diferents



Havent tornat de la gira a la Xina, després de dues setmanes, reprenc l'activitat a La Font de Greccio. M'agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions que he fet aquests dies, i intentaré fer-les en diferents escrits aquests propers dies.

El punt d'on partia jo era que totes les persones tenim molt en comú, i que (com deia un monjo ja difunt) "tots els cors s'assemblen". Però la constatació empírica d'aquests dies és que hi ha cultures amb mentalitats molt diferents a la nostra (o nosaltres molt diferents a ells, segons com es vulgui mirar!). Eren diferències objectives, que els mateixos catalans d'allà certificaven amb la seva experiència d'anys convivint-hi.

D'acord que tenen ulls, nas i boca. Però l'enfocament de moltes qüestions és diferent a la nostra. No només les idees que puguin tenir sobre alguns temes, sinó la perspectiva des de la qual miren la realitat i com l'afronten.

Una primera constatació és que, per comprendre per què fan les coses d'una manera o d'una altra, cal com a mínim passar-hi més temps. I per tant, s'ha d'anar molt alerta a l'hora de judicar (cosa difícil...).

I una segona constatació és que, més enllà de les diferències evidents, continuo volent posar l'accent en tot allò que tenim en comú com a espècie humana, com a éssers fets per a estimar i per a ser estimats. Però aquest accent és fruit d'una opció més que no pas d'un sentiment.

Potser la conclusió seria que som diferents, i que ja està bé. Però al mateix temps, que en moltes coses som iguals, i que també està bé. Perquè sovint la realitat no es pot definir amb una sola paraula, i s'ha de poder matisar per afinar més. En definitiva, potser més que "iguals o diferents" hauria de dir "iguals i diferents".

Ben trobats de nou!