Ahir, festa de la Mare de Déu de Montserrat, vam fer un recés amb els estudiants vinculats al Cor de l'escola. L'objectiu era aturar-se, reflexionar sobre les seves pròpies vides i compartir-ho entre ells. Vam començar mirant una pel·lícula a l'escola, i després vam anar al Convent de monges benedictines on vam fer reflexió personal, després per grups, i finalment tots junts (i entremig una estona de pregària amb les monges i el dinar).
La majoria són joves d'entre 22-24 anys, i fan reflexions profundes. Bé, no tots, però els uns enriqueixen els altres. Valoro molt com van discutir educadament en els grups, i com s'escoltaven tots. És important que les noies també podien fer sentir la seva veu amb naturalitat (en aquest context social és remarcable).
No vaig venir a l'Àfrica amb aquestes activitats com a primer objectiu, perquè de pastoral se'n pot fer a tot arreu (i a tot arreu fa falta). Però m'hi sento tan feliç quan ho puc fer! Ells també van ser feliços, i així ho van fer notar diverses vegades.