Fa uns dies us comentava que era a Kampala per diverses gestions (“Moments de Cel” ho vaig anomenar). Com us vaig dir, una de les gestions era el visat (que encara no està resolt i caduca aquesta setmana!). I una altra eren temes de salut. Efectivament, des de l’operació de finals de desembre hi han hagut problemes, penso que provocats principalment per la falsa via que van fer en sondar-me per l’orina (cosa que van fer simplement per prevenció, perquè no havia presentat cap dificultat prèvia). Això va causar una ferida interna que sembla ser que no s’ha curat.
LA FONT DE GRECCIO
dimarts, 30 d’abril del 2024
Viatge a Catalunya
Fa uns dies us comentava que era a Kampala per diverses gestions (“Moments de Cel” ho vaig anomenar). Com us vaig dir, una de les gestions era el visat (que encara no està resolt i caduca aquesta setmana!). I una altra eren temes de salut. Efectivament, des de l’operació de finals de desembre hi han hagut problemes, penso que provocats principalment per la falsa via que van fer en sondar-me per l’orina (cosa que van fer simplement per prevenció, perquè no havia presentat cap dificultat prèvia). Això va causar una ferida interna que sembla ser que no s’ha curat.
diumenge, 28 d’abril del 2024
Recés
Ahir, festa de la Mare de Déu de Montserrat, vam fer un recés amb els estudiants vinculats al Cor de l'escola. L'objectiu era aturar-se, reflexionar sobre les seves pròpies vides i compartir-ho entre ells. Vam començar mirant una pel·lícula a l'escola, i després vam anar al Convent de monges benedictines on vam fer reflexió personal, després per grups, i finalment tots junts (i entremig una estona de pregària amb les monges i el dinar).
La majoria són joves d'entre 22-24 anys, i fan reflexions profundes. Bé, no tots, però els uns enriqueixen els altres. Valoro molt com van discutir educadament en els grups, i com s'escoltaven tots. És important que les noies també podien fer sentir la seva veu amb naturalitat (en aquest context social és remarcable).
No vaig venir a l'Àfrica amb aquestes activitats com a primer objectiu, perquè de pastoral se'n pot fer a tot arreu (i a tot arreu fa falta). Però m'hi sento tan feliç quan ho puc fer! Ells també van ser feliços, i així ho van fer notar diverses vegades.
dijous, 25 d’abril del 2024
Fills bastards
M’hi he trobat en dues ocasions: dos joves que s’han sentit apartats o discriminats per part de la família, i que han entès que deuen ser bastards. En ambdós casos, algun membre de la família els ho va fer notar amb comentaris però mai ningú no els ho ha dit clarament.
diumenge, 21 d’abril del 2024
Una cabra amb el meu nom
Dimarts Sant vaig veure vàries trucades d'un monjo que em volia comunicar que "la meva cabra" era al monestir, i que anés a veure-la. Jo no entenia res. Resulta que, al final de la Missa Crismal, la parròquia encarregada d'animar-la aquest any va decidir regalar una alba a cada prevere de l'arxidiòcesi. Cada família d'aquella parròquia tenia assignada un prevere de la diòcesi (al qual molt probablement no coneixia). I algunes famílies van decidir afegir-hi un regal més especial: una gallina, o gall dindi, alguna cabra i fins una vaca! I vaig ser dels afortunats.
Els del cor van estar contentíssims, i avui l'han matat (és ben bé que són rurals, jo seria incapaç!) i se l'han menjat. M'ha agradat molt l'ambient que hi havia al cobert de les vaques, on han cuinat, posat música i compartit el dia sencer.
divendres, 19 d’abril del 2024
Sentit vs. felicitat
Segurament contraposar sentit versus felicitat, com faig en el títol de l’entrada, no és prou adequat. Però m’ha fet reflexionar sobre la relació entre ambdós conceptes el fragment del poema “Menorà”, de David Jou:
“La llum del sentit! Més altaque el sentiment de la felicitat:et guiarà quan la felicitat es pongui,t’acompanyarà quan la felicitat torni a brillar,et sostindrà quan tot s’enfonsi”.
dimarts, 16 d’abril del 2024
Moments de Cel
Aquests dies estic a Kampala per la renovació del visat i altres gestions. Per a la renovació em demanen força documents, i previsiblement serà per tres anys més. És un permís de treball que donen com a missioner i cooperant.
Ahir vaig visitar la Catedral de Kampala per primera vegada. És una zona amb força silenci, i dins hi havia una claror tènue i persones pregant individualment. Amb els auriculars vaig escoltar repetidament aquest motet marià de Pau Casals, que se’m fa més especial perquè soc un dels escolans que hi canten:
I sí, van ser moments de Cel. De consciència del moment que estic vivint, i d’oferir els projectes que porto al cor. Sento que estic en mans de Déu. I per això, malgrat les incerteses, visc amb confiança. Però també amb humilitat, perquè tinc clar que tot tot tot està a les seves mans. Amb una traça infinita, Ell va dibuixant el camí que cal seguir.
dissabte, 13 d’abril del 2024
El valor d’un testimoni
És molt probable que ja hàgiu vist aquest vídeo, però em sembla que val la pena fer-ne difusió. Es tracta d’una entrevista a Francesc Torralba a partir de l’experiència de perdre un fill de manera sobtada aquest estiu passat.
Francesc Torralba sempre és interessant de llegir o d’escoltar, però en aquest cas el valor testimonial del que explica és altíssim. I penso que ens fa bé a tots, perquè aporta elements de reflexió a partir de la seva experiència.